Els objectes dissenyats pel francès Jacques Carelman són inútils, com els martells siamesos, perillosos, com la cafetera per masoquistes, absurds, com la cadira plana, ombrívols, etc. Carelman és francès, il·lustrador i escenògraf, fa pocs anys hi va haver una exposició dels seus objectes impossibles a Buenos Aires.
A finals de la dècada dels 80 va aparèixer al Japó el primer Chindogu. El mateix però a les antípodes. Segons els seus manaments, un Chindogu ha de complaure a la inutilitat però al mateix temps solucionar amb eficiència el problema per al qual va ser dissenyat, ha de ser real però sense que ningú somiï amb usar-lo realment. I així hi ha samarretes per rascar-se l'esquena, paraigües per sabates noves o ventiladors per refredar les tallarines (foto).
La proliferació d'aquests invents pot veure’s com la resposta perplexa a la invasió de l'ergonomia, els gadgets, la customització i la usabilitat. De vegades pot ser difícil distingir si un artefacte desgavellat va ser patentat per un honest dissenyador industrial o és deliberadament ridícul.
"Si algú m'ho demanés", diu Carelman, "jo qualificaria com a amistat objectes impossibles com grotescos, poètics, absurds, filosòfics, astuts, puerils, profunds, irònics." Però per sobre tot són divertits. Quins nous invents absurds fan falta?
Jo crec que l'invent del ventilador de les tellerines és interessant si pots fer que provoqui tan dee vent que esquitxis amb la salsa el que menja el teu costat.
ResponElimina(: